La tècnica per al cultiu del bonsai neix a l'antiga Xina, i tot i que no s'ha revelat clarament el seu origen, es troben les primeres referències arqueològiques sobre el cultiu de plantes en recipients al voltant del 2000 aC a la Xina, Egipte i Pèrsia.

Les evidències pictòriques més antigues foren descobertes l'any 1971 a la tomba del príncep Zhang Huai, segon fill de l'emperador Tang Wu Zetian de la dinastia Tang (618-907). A les pintures s'hi poden veure dos servents pintats a banda i banda de les parets de la tomba sostenint; un d'ells és un Punxing en miniatura amb roques i plantes, i un altre és representat amb un test amb forma de flor de lotus, que conté un arbre amb fulles verdes i fruits vermells.
No sorgí fins al segle XII, sota la dinastia Song del Sud, el bonsai que coneixem avui. En aquella època i fins a l'any 1644 fou exclusiu de la noblesa; i seria durant el regnat de la dinastia Yuan (1280-1368) que es va popularitzar com a obsequi de cortesia entre les classes poderoses, mercaders, etc.
La introducció del bonsai al Japó la inicià Chu-shunsui, un funcionari xinès fugit de la dominació manxú cap al Japó el 1644, i que s'emportà amb ell la seva col·lecció d'arbres i documents que redactaven l'art.
l món del bonsai internacional.

No hay comentarios:
Publicar un comentario